Conte nº 3

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

 
Fa molt de temps, quan Adam i Eva encara anaven a l'escola, hi havia un petit poble de Catalunya que es deia Santa Rosa de la Sang.
A prop d'aquell poble hi vivia un drac, un drac molt brut, tan brut que una vegada es va banyar en un mar i ara el coneixem com Mar Negre.
Doncs en aquell poble manava un rei que tenia una filla, la princesa
Rosabella. I aquella princesa tenia tres pretendents: en Joan, en Josep i en Jordi."

Alumnes de 5è de Primària
Escola TABOR
Santa Perpètua de Mogoda

Quant el drac es banyà en el mar, no se sap perquè, va començar a tenir molta gana. El motiu va ser que la mar Negre es troba una vitamina que s’anomena ''devoradora'' que de sobte dóna moltes ganes de menjar. I així va ser com el drac va començar ha menjar-se els animals del bosc: esquirols, ratolins, llebres, cabres salvatges i fins i tot guineus i llops.
Però el drac encara tenia fam. Els homes i dones de Santa Rosa de la Sang van tenir una idea "li donarem tot el bestiar que hi havia al poble. El vilatants estaven afligits però no els quedava més remei.
Un dia, cap a principis del mes d`abril, el Rei, molt apenat, va sortir a la torre d’homenatge i donà una mala notícia: “Rosincs i rosinquens us he de dir que ahir el drac Brut es va menjar l'última ovella que ens quedava”.
Els vilatants es van posar a plorar, tant que quasibé hi ha una inundació.
El rei va tenir una idea: oferir la mà de la seva filla a qui aconseguís matar el drac.
I dit això, ja tenim en Josep, en Joan i en Jordi barrinant com s’ho farien per acabar amb el drac Brut.
El Josep se li va acudir fer una ovella de plàstic amb verí a dins.
El drac se la va menjar, però, per mala sort el verí estava caducat i no va fer efecte.
Després va ser el torn del Joan. Va fer un pastís gegant amb pòlvora a dins. Però va explotar abans d'hora. Llàstima! Tampoc va funcionar.
I ja tenim a en Jordi, un xicot d'allò més espabilat. Era molt afeccionat a fer nusos de mariner perquè el seu avi havia estat capità d'un vaixell i a mirar el cel i els estels. En Jordi estava enamoradíssim de Rosabella. No podia deixar passar l'oportunitat d'aconseguir la mà de la princesa.

Alumnes de 5è de Primària
Col.legi Immaculat Cor de Maria
Sant Feliu de Codines

Així doncs en Jordi, que tenia tanta traça en fer feines manuals, va estar nit i dia construint una gran xarxa, com el seu avi bé li havia ensenyat.
A la fi va acabar la xarxa, una xarxa capaç de pescar el peix més gros del món, però la xarxa seria capaç d'aguantar un pes tant gros com el del drac? Si la cosa no fallava la xarxa ho aguantaria. Ell n'estava ben segur!
Va arribar el gran dia , en Jordi estava decidit, va anar a la cova del drac i a la sortida va lligar la xarxa d'un extrem a l'altre. En Jordi es va amagar darrera d'uns arbustos amb la llança preparada a la mà i va fer soroll. El drac Brut va anar a veure que passava tot corrent esperitat. Es va embolicar amb la xarxa. Llavors en Jordi li va clavar la llança just al melic, quina punteria!
En Jordi es va presentar al castell amb el drac, i el Rei li va donar la mà de Rosabella. Ja estaven tots contents, però de sobte...
Del bell mig del drac va sortir una rosa tant bella com la Rosabella. Sant Jordi li va donar i al final es van casar.

 

 

 

 

 

 

Alumnes de 6è de Primària
Escola TABOR
Santa Perpètua de Mogoda

TORNAR A LA PORTADA